Qui crearà llocs de treball?
Fa pocs dies em convidava la Diputació de Tarragona a fer una xerrada sobre Internet a la ciutat de Tortosa. Tot i que el programa era prou interessant, no sumàvem més de 15 els assistents. Les meves alarmes saltaven. Aquest país no està entenent res. Em deia a mi mateix.
Jo no sé exactament cap a on va el futur. Però, tinc clar algunes coses:
1. La riquesa no es genera sola.
2. L’explosió econòmica que hem viscut a Catalunya i a Espanya ha estat gràcies en part a una integració europea (amb fons de cohesió inclosos), el negoci del totxo i una capacitat d’endeutament excessivament permissiva que ens ha permès consumir el que hem volgut. D’aquí poc podrem estirar en el futur.
3. Les fàbriques que tanquen mai més obriran les seves portes (al menys no ho faran en territori català).
4. La presència i el pes del sector públic no sembla massa sostenible pels sectors més productius.
5. Ens hem mal acostumat a pencar poc i guanyar massa.
6. Esperem que sigui l’Estat i els nostres governants els que solucionin tots els nostres problemes quan les coses van maldades.
7. La globalització serà molt injusta amb els països del primer món que no sigui dinàmics i aportin realment valor.
Segueixo sense saber cap a on ha d’anar el nostre futur però només crec que amb esforç, creativitat, innovació i assumpció de risc personal, professional i empresarial ens en podrem sortir. I que només assisteixin a Tortosa 15 persones a unes jornades d’Internet – per on circularà part del nostre futur – em diu que no anem bé. Vivim – com diu el Xavier Roig en el seu darrer llibre La dictadura de la competència – en “una societat drogada per l’excés de beneficis socials ... en una societat feble”.
Molt sovint em pregunto qui crearà en un futur proper llocs de treball a Catalunya i no aconsegueixo trobar-hi la resposta. Potser és que simplement no es crearan aquests llocs de treball i ens haurem d’acostumar a taxes d’atur del 15% o simplement serem capaços de generar llocs de treball de poc valor afegit que envaeixin Catalunya de mileuristes. No ho tinc massa clar. I tu? Saps qui crearà aquests llocs de treball?
10/7/2009
![[Valid RSS]](valid-rss.png "Validate my RSS feed")
Comments
Xavier
Quan us adonareu que la crisi econòmica només és l'envoltori del que realment passa ? Un exercici - honest - de prospectiva us faria veure moltes coses. Ahir mateix algú hem va dir que, amb poques excepcions la prospectiva es considerada una pèrdua de temps. Un exercici honest de prospectiva es aquell que considera les possibilitats incomodes, inclús increïbles en la mentalitat al us. Ja vindrà el dia que - violentament ? - despertareu.... Tot i el que s'ha parlat de la necessitat de idees noves, en general, la societat, i encara més els empresaris - no hem mencioneu les deu o quinze excepcions que hi ha - els empresaris i la societat son completament refractaris a les novetats. Avui amb tot el coneixement que posseïm si existís la mentalitat adequada, en poc temps es podria resoldre però som una societat que no accepta els seus problemes, immobilista més que conservadora i els pocs que ho veiem estem considerats com una colla de ximples que volem espatllar la festa...Hi ha una primer pas imprescindible per a qualsevol cosa : reconèixer el problema...Cregui'm no el reconeixeran fins que les coses empitjorin substancialment, ja veurem si irreversible....Més que declaracions d'intencions el que caldria es elaborar plans d'emergència, això seria realista. Els prego ferventment que no hem facin cas, només soc un boig que no sap que diu...
David
Gràcies Dessmond i Marc. Crec que no podem esperar massa de Catalunya i només preguntar-nos que podem fer cadascun de nosaltres per Catalunya. Només així tirarem endavant.
Marc
Estic totalment d'acord amb el David. Resulta que hem tingut les coses molt fàcils fins que va començar la crisi. Resulta que l'esforç i el sacrifici no estan de moda. Resulta que els treballadors no tenim cap mena de compromís amb les empreses en les que treballem. Resulta que pretenem guanyar molt sense fer res. Resulta que aquests temps ja han passat i que per guanyar 1000 misserables Euros ens hem d'implicar, esforçar i comprometre amb els projectes que encetem, perque si ens refiem dels subsidis d'atur arribarà un dia que s'acabarà i no tindrem ni feina ni atur. Cal tornar a començar sense tenir en compte els temps de vaques grasses passats.
Dessmond
Potser no es va fer una difusió correcte de l'acte que menciones. Ara, totes les reflexions que fas sobre el futur, les comparteixo. La incompetència a Catalunya és de tal magnitud que fa imprevisible o impensable saber cap on anem. Hi té molta responsabilitat la manca de lideratge l'actual govern, que té per model la peonada. Subvencionar el que sigui a canvi de sumar adeptes. El de menys és si aquest model és sostenible, en més d'un sentiti.