Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

Maleïda complaença.

El món està canviant. El teu també. I probablement tens la temptació – jo també la tinc – de culpar bancs, empresaris i governants del moment de neguit que estem vivint.

Però, i tu? no n’ets també responsable?  Reconeguem-ho: La complaença ens envolta a totes hores. Vivim en una societat adormida, conformista, plena de drets i amb ben pocs deures. Exigim al pare Estat i als nostres governants el que no ens exigim a nosaltres mateixos. Exigim als nostres caps i directors el que tampoc ens exigim a nosaltres mateixos.

El món d’abundància al que ens havíem acostumat s’ha acabat o al menys s’ha acabat per una bona temporada. I quina és l’actitud que hem d’adoptar? Culpar als altres no ens portarà enlloc. Mirar al passat menys. I d’aquesta no ens en sortirem si no posem tots de la nostra part. Tampoc si no mirem endavant.

I el primer que hem d’eliminar és aquesta maleïda complaença que ens porta a no donar el millor de nosaltres mateixos com a treballadors,  ciutadans o persones. La felicitat difícilment ens vindrà per l’estabilitat, el confort o tenir més diners. Vindrà per la satisfacció d’haver estat partícips d’un canvi radical en les nostres empreses, la nostra administració pública i la nostra societat.

No és un tema de treballar més hores. No és un tema d’estar encara més ocupat.

És un tema de deixar de ser passiu i reactiu a ser protagonista i actor. Hem d’aprofitar aquesta crisi per reinventar-nos i això només ho aconseguirem si ens envaeix una verdadera sensació d’urgència que en porti a entendre quins són les prioritats de les empreses o entitats en les que treballem i del país al que formem part, tenir una actitud clarament proactiva i positiva que elimini obstacles i plantegi propostes concretes i activables que ens facin sentir que cada dia compta.

Ens ha d’envair a tots el sentiment d’actuar. Avui mateix. Ara.
Tot comença en tu. Tot comença ara.

Contagiem-nos uns als altres de positivisme, energia i ganes de lluitar aquest partit fins al final. Tenim l’oportunitat  de convertir aquesta crisi en una oportunitat única de canviar de xip – enterrant aquesta perniciosa complaença – i integrant en el nostre ADN el dinamisme, la vitalitat i la urgència que els temps d’avui exigeixen. El nostre futur empresarial, institucional i de país està plenament garantit si no desaprofitem aquest moment vital.

1/5/2009