Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

Internacionalitzar-se, ara més que mai

L’economia catalana no pot seguir emmirallant-se amb la resta de l’Estat espanyol pel que fa al seu grau d’internacionalització i creure que les coses no estan anant del tot malament (del 1990 al 2002 les exportacions catalanes passaven del 23,8% al 28,1% del total d’Espanya). A tort i a dret, les empreses s’estan tirant de cap a tenir una major presència internacional com a via per treure’n més profit a la globalització en forma d’accés a mercats amb major expansió, mercats amb mà d’obra menys costosa o amb clar incentius fiscals.

La internacionalització no és un procés gens fàcil (especialment per una petita o mitjana empresa) però el país – ara més que mai – necessita d’empresaris i emprenedors que no li tinguin por al món i vulguin obrir mercats nous.

Per sort, els catalans no partim de zero. Són molts els catalans que ja viuen i treballen a l’estranger, tenim un posicionament al món com a poble de seriosos, treballadors o creatius, la marca Barcelona és summament sexy i el Govern de Pujol va saber crear una xarxa d’oficines del Copca que haurien de representar una vertadera plataforma per ajudar i afavorir la internacionalització de l’empresa catalana.

El Copca – gràcies a les més de 40 oficines que té repartides per tot el món - podria assumir un rol importantíssim en aquest sentit. Però, les meves experiències amb les oficines de Santiago de Xile i de Miami em demostren que la seva aportació no és massa significativa. I ben segur que no és per les persones que hi treballen.

Però, sí pel model de negoci que tenen i els serveis que n’ofereixen. Una empresa quan acaba d’aterrar necessita orientació i networking i això és quelcom que el Copca hauria d’oferir a tot empresari catalana que se’ls hi acosta. Són al cap i a la fi un servei públic per donar resposta a una necessitat de país: internacionalitzar-se. L’any 1999 només un 27,5% de les vendes de les empreses catalanes es produeixin fora de l’Estat espanyol i en part gràcies a indústries com l’automobilística, de la qual no tenim massa garantia que d’aquí uns anys segueixi produint-se des de territori català.

El que no té sentit és que tot empresari en cada mercat comenci de zero i caigui en els mateixos errors i entrebancs.

Aquí, n’apunto algunes primers pensaments de les coses que haurien de passar al Copca per a què realment aportés molt més valor (per somiar que no es digui).

1. A Catalunya haurien de buscar sistemàticament empreses que tinguessin clares possibilitats d’obrir nous mercats amb èxit. Haurien de sortir a captar nous clients de manera molt més activa.
2. La xarxa d’oficines s’hauria de convertir en una vertadera empresa d’outsourcing comercial d’empreses catalans. El telèfon no hauria de parar de sonar en cadascuna de les 40 oficines. Ara, són la cosa més calmada que us pugueu imaginar.
3. Hauria de canviar radicalment el model de cobrament pels seus serveis. Més per resultats amb comissions per negoci generat i incentius per ambdues parts per comprometre’s i tirar endavant l’obertura de l’empresa en qüestió en aquell mercat.
4. La xarxa d’oficines hauria de fitxar persones del propi país on estan ubicades per maximitzar les possibilitats de contacte. Normalment, les persones que hi treballen hi porten poc temps i el seu coneixement del mercat és ben residual.
5. Tot emprenedor i empresari a l’instal·lar-se en una ciutat on el Copca té oficina hauria de rebre gratuïtament una formació de benvinguda i les facilitats de tenir espai haurien de ser majors a l'estil del que Barcelona Activa i la Cambra de Comerç de Barcelona están fent amb PlugandPlayTechCenter al Silicon Valley.
6. S’haurien de crear major relació dels empresaris catalans o les empreses catalanes que ja hi estan instal·lades. A Miami els catalans que he conegut ha estat quasi per casualitat.
7. El model retributiu de les persones que treballen a la xarxa d’oficines del Copca hauria de tenir un component de variable molt important. Si generen negoci que guanyin molt més del que guanyen ara, però un luxe que no ens podem permetre és que actuïn com a simples funcionaris.
8. Els resultats obtinguts haurien de ser més visibles i transparents. Cada oficina hauria de publicar cada trimestre els resultats que han generat en termes qualitatius però sobre tots qualitatius.
9. Tot empresa hauria de tenir un mentor d’internacionalització qui l’acompanya en tot el procés i hi té un dedicació pactada al llarg del temps (sempre i quan l’empresa en vegi el seu valor).
10. L’ús que el Copca fa d’internet amb iniciatives com L’anella s’haurien de replantejar. L’empresa catalana no vol informació macroeconómica. Vol contactes, oportunitats, networking. I això es diu un Linkedin dels catalans que hi viuen fora de Catalunya o volen fer negocis en l'estranger.

6/1/2009