Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

L’internauta políticament indecís

Aquest cap de setmana passat vaig tenir la oportunitat de participar en l’escola d’estiu d’Unió per donar una xerrada sobre Internet i política titulada “L’intenauta políticament indecís”. Sorprès per l’expectació i interès amb que es va seguir – serà que els polítics comencen a mirar internet amb uns altres ulls – vaig poder transmetre 7 aspectes claus que considero que tot partit hauria de tenir interioritzar per tal de treure’n profit al mitjà per excel·lència de començaments del segle XXI:

1.     Internet serveix principalment per cohesionar (en quant a estratègia, missatges i valors) i apropar una militància dispersa geogràficament. L’energia s’ha de posar en dotar d’eines el partit per tal que la velocitat a que les idees flueixen en totes direccions s’acceleri substancialment i el networing entre els militants en sigui una realitat.

2.     La millor manera d’acostar-se online a simpatizants i elector – especialment en xarxes socials o comunitats virtuals – és des dels mateixos militants. Són ells – com a persones – que es mobilitzen a la xarxa per tal de que les nostres idees arribin amb la rellevància, contundència i amplitud que desitjen.

3.     El ciberactivisme – al millor estil Moveon.org – és un eix que sobre temes que preocupen a la ciutadania, amb un to molt poc de partit polítics i amb una absoluta capacitat de resposta ràpida és la manera més intel·ligent d’apropar el partit a col·lectius més allunyats o implicats.

4.     La campanya a la xarxa no pot començar poques setmanes abans d’unes eleccions i pensant principalment amb una web de campanya. No és tracta d’un sprint, si no d’una marató.

5.     Internet hauria de ser l’eix pel qual els partits polítics escolten els seus militants i electors i configuren propostes en funció del que aquests els diuen.

6.     La mateixa manera de com s’organitza un partit política ha de ser completament repensada. Sense tenir-hi la fórmula clara, n’estic convençut que si ara forméssim un  partit nou Internet seria el vehicle central de com organitzar-nos. Congressos, esmenes, sectorials,... em sonen a fórmules organitzatives del segle passat o l’anterior.

7.     Sense recursos – i aquest és l’aprenentatge del cas nord-americà on els donatius en línia tenen un pes cada cop més rellevant – és molt difícil trencar el cercle viciós en la que estem. No hi ha recursos. No fem coses intel·ligents. No hi ha resultats. No hi posem recursos.

Aquí podeu veure la presentació que vaig fer:

Sense creure que internet serveix per guanyar eleccions – potser sí per guanyar momentum – crec que els partits polítics catalans no poden esperar més les oportunitats que la xarxa els hi ofereix per reinventar-se i apropar-se més a la ciutadania i al futur al que tendim.

25/7/2008