Un doble tema relacionat - que darrerament em té més inquiet que de costum – és el model d’administració pública que hem de tenir i la pressió fiscal que les empreses podem suportar. Sóc d’esquerres doncs crec en la distribució de la riquesa i en l’estat del benestar però alhora em sento lliberal en el sentit de que no vull que allò que ho pugui fer la iniciativa privada ho faci la iniciativa pública.
Però, crec que el model d’administració pública que s’ha creat - especialment des de la transició democràtica - no ens porta en lloc. En un moment de vaques grasses, l’administració pot ser lenta, ineficient i amb una estructura sobredimensionada. Però, en un moment com l’actual, el sistema ho aguanta?
En tinc els meus dubtes. La realitat és que la sensació - des del punt de vist de l’empresa - és que amb IVAs, Impost de societats i Seguretat Social un treballa eminentment per pagar impostos. Sense anar més lluny, una persona que guanya 1.909 euros nets mensuals representa un cost per a l’empresa de 3.343 euros.
El més descoratjador d’ emprendre i, fins i tot, de treballar en l’àmbit privat és el greuge comparatiu que hi ha a l’administració pública on la pressió d'eficiència i eficàcia té un diferencial com a mínim d’1 a 10. En aquest sentit, mai he entès un dret universal que tenen els funcionaris per haver aprovat unes oposicions: el tenir un lloc de treball de per vida. Tant se val si la persona és vàlida al llarg del temps, té vocació de servei, compte durant el dia simplement les hores per marxar,... ell seguirà tenint un lloc de treball.
El món està canviat i l’administració està obligada a reinventar-se. Sense un canvi de model que faci que la tasca pública s’acosti a la tasca que es realitza en el món privat estem completament perduts. El desori d’entitats públiques que dupliquen esforços i energies, el sobredimensionament i poca pressió en el treball que tenen en general, el malbaratament de recursos o la escassa assumpció de la responsabilitat pública de masses dels treballadors públics és una realitat dura d’acceptar (especialment en aquests moments).
Institucions com la Generalitat de Catalunya s’han fet massa grans i ineficients i és prioritari que:
-
Els partits polítics incorporin en els seus programes una revisió integral de la funció pública i com s’ha d’organitzar en el segle d’Internet i les tecnologies de la informació. Per sort, polítics comencen a parlar sense embuts de treure’n greix a l’administració catalana.
-
Els professionals que treballen a l’administració pública han de ser conscients del moment en que vivim i han d’ajudar més que mai a moure el país.
-
La iniciativa privada i la societat civil ha de pressionar a polítics i governants a reinventar-se. Ens preocupem massa del finançament que hauríem de tenir com a país i massa poc si els diners que actualment tenim s’estan gestionant de manera òptima.
Parlem tots - siusplau - clar i català.
(2 comentaris)
18/3/2009
Avui entrava a la web del Gencat preguntant-me què estava fent el nostre govern per pal·liar els efectes de la crisi. Preocupació número 1 dels ciutadans i on n’estic convençut que el Govern en té una preocupació absoluta i està fent suposadament ‘n coses’.
Doncs, no he estat capaç de trobar per enlloc quines seran les polítiques i decisions que ajudaran – en la mesura que es pugui – a millorar la trista actual situació econòmica. He fet el mateix experiment amb la web de La Moncloa i res del que he vist m’ha permès saber que a nivell espanyol estem en bones mans.
Els polítics no entenen la oportunitat que internet els dóna d’explicar-nos que estan fent, quins són els reptes, els programes, els indicadors, les complicitats,... que poden permetre suavitzar els efectes de la crisi. Els polítics no entenen com d’econòmic és mostrar-nos la seva cara més propera i transparent i explicar-nos els seus objectius, el seu ideari, les fites per assolir i les ja aconseguides. I crec francament que s’estan equivocant.
Es queixen que la ciutadania no és sent propera als polítics. No ens ho posen gens fàcil. Ni ens posen fàcil saber com resoldran el temes a que tots ens preocupen: la crisi, l’atur, la vivenda, el terrorisme o el finançament.
A les antípodes ens trobem el sr. Obama. No sabem molt bé si se’n sortirà però el que està clar és que representa el camí a seguir en molts aspectes. El discurs del President Address de la setmana passada va ser simplement brillant en molts sentits però sobretot perquè contribuïa a explicar al congrés i als ciutadans el programa de govern d’un nou president que inicia legislatura. Però, no conformant-se amb això i com a mostra de la importància de la transparència que vol aportar en la seva manera de governar, ens sorprèn a tots amb la web Recovery.gov, una web des d’on s'ha proposat informar dia a dia sobre quines són les passes que s’estan fent per ‘reconstruir Amèrica’.
Simplement brillant. Acostar-se al ciutadans fent ús d’Internet sense necessitats de grans pressupostos no només és possible, sinó necessari en un món on la transparència és valorada - en els que ens governen - més que mai.
5/3/2009
L’any 2003 des de Multiplica vam estar treballant per Cat365 i un exercici que vam fer era imaginar-nos un dia fred d’hivern de l’any 2008. Ha arribat aquest dia. En aquell moment escrivíem (bé, el Marc Ribas escrivia) i compartíem amb el nostre client les següents línies:
“Any 2008. Segon dissabte de febrer. Fa fred, però per això sóc aquí, pel fred. Li he demanat a un amic que m'acompanyi a passejar pel Montseny: necessito tranquil.litat, aire, una companyia silenciosa, i fred.
Fa dies, setmanes, que els pensaments només giren entorn als meus problemes, no aconsegueixo superar la barrera i passar a les solucions. I la barrera (de problemes) és cada vegada més alta. L'amic em parla, intento escoltar-lo, la barrera em torna a atrapar. El fred tampoc m'ajuda.
Merda! Pensava que havia abandonat tot artilugi modern, per gaudir del fred silenciós, però no, la PDA s'ha colat, i ara sona. Què collons vol? Per què no em deixa escapar, encara que sigui per unes hores? Deixo que soni, i finalment para....ufffff. Unes passes més, i ja torna a sonar, quin poc respecte, la tecnologia! No diuen que és intel.ligent! Davant la insistència, la trec de la butxaca de l’abric, la desplego, i "Felicitats! Cat365 t'informa“.
Primer penso que és el dia del meu aniversari i ho he oblidat, però no; perquè em feliciten? S'estan burlant? Ostres! No, no pot ser
Cat365 t'informa que l‘Ajuntament de L'Escala t'ha concedit el pis de protecció oficial que vas demanar. Per continuar amb el procés, pots posar-te en contacte amb l‘Ajuntament al telèfon 972.23.30.12. o bé clicant aquí, el Cat365".
Sense Cat365 no m’hagués assabentat mai que el meu propi ajuntament oferia pisos de protecció oficial. Cat365 no només em va informar. Em va permetre participar en el concurs dels pisos només omplint un simple formulari. Cat365 es va encarregar de la resta, lliurant tota la documentació necessària en format digital emmagatzemada en el seu sistema.
Mai m’hagués pensat que l’administració fos tan propera i preocupada.
Què em deies, amic meu?..."
L’any 2008, la realitat d’una finestreta única s’ha esvaït. El concepte probablement era massa ambiciós i es va equivocar al voler competir en quant a visibilitat amb les diferents administracions públiques respectives (especialment la Generalitat), però era un concepte molt potent i un clar referent internacional.
La política – com de costum – es va encarregar de carregar-s’ho.
(3 comentaris)
18/4/2008
En els últims anys he pogut treballar en tots els nivells de l'administració pública: des d'ajuntaments (Sabadell, Barcelona, Girona, Vilanova,…), consells comarcals, diputacions (Barcelona, Tarragona…), organismes autonòmics (Generalitat de Catalunya...) i fins i tot amb el govern central espanyol (Tresor de l'estat…) i en totes i cadascuna de les experiències realitzades des de Multiplica s'ha repetit una vegada i una altra la necessitat de convèncer als nostres interlocutors sobre 10 punts que considero clau en la definició estratègica de presències online en el sector públic:
- De l'administració pública al ciutadà: el camí equivocat.
En general, les administracions públiques es miren el melic quan plantegen les seves presències online, creant una estructuració de continguts i serveis que respon més a l'estructura organitzativa de l'entitat que no a les necessitats d'informació del ciutadà. Les entitats públiques han d'estructurar els seus continguts a la xarxa entenent que l'estructura departamental ha de ser traslladada a Internet des de la transversalitat i des de la lògica del ciutadà.
- Més enllà de donar informació: donar servei i transaccionar.
Les webs de les entitats públiques han de donar el gran salt i convertir-se en finestretes virtuals en les quals donar servei al ciutadà. Les administracions han d'agafar el toro per les banyes i dedicar les seves màximes energies en la digitalització del catàleg de tràmits i serveis. Una digitalització que es parli amb els sistemes i que obligui a l'entitat a una simplificació i a una moltes vegades enginyeria de processos.
- Espai únic d'informació i veu única.
Actualment els sistemes d'informació que es relacionen amb les seves presències online viuen en illes i amb solucions tecnològiques diferents en la majoria de casos. Existeix, per tant, la necessitat de crear un espai únic d'informació independentment que les fonts es distribueixin en múltiples regidories, departaments o àrees. La web ha d'entendre's com una porta d'entrada a la resta d'iniciatives digitals de l'ajuntament i no com una illa d'informació més. Relacionat amb aquest punt les administracions han d'apostar per tenir una ‘veu única’ i aconseguir que tot el que es publica en paper estigui en la web.
- Transparència i honestedat sent capaços d'explicar l'acció de govern amb dades tangibles.
Cada servei públic, cada projecte, cada pressupost aprovat, ...ha de tenir els seus objectius mesurables associats que han de ser publicats en la web. Internet els dóna a les administracions una oportunitat única d'informar de manera clara, profunda i actualitzada sobre l'acció de govern que estan realitzant.
- Amb valor i amb plantejaments ‘push’.
A priori, el ciutadà no té una necessitat real de visitar la presència d'una administració tret que orientem la nostra energia a digitalitzar la nostra relació amb el ciutadà permetent la realització de tràmits en línia que estalviïn temps i desplaçaments. Desenvolupar webs informatives aporten escàs valor al ciutadà i precisem crear continguts i serveis d'alt interès (encara que no siguin necessàriament transaccionables). Un cop donat aquest pas, s'ha de fer esforços significatius de comunicació de tals serveis i plantejaments que permetin que novetats i avisos arribin al correu electrònic o el mòbil del ciutadà. Hem de construir un discurs més comercial dels serveis que oferim a la xarxa. És necessari que comuniquem i donem a conèixer la nostra presència digital.
- Pedagogia en el llenguatge.
El llenguatge ha de ser clar amb un to pròxim i clarament pedagògic. Hem d'acostar-nos al ciutadà a través del llenguatge amb un ús de textos (copys) comprensible i allunyat del propi de l'administració.
- Cap a una usabilitat exquisida on menys és més.
Les administracions públiques pateixen ‘portalitis’ en la majoria de casos al entendre les seves pàgines d'inici com portades de diari on publicar notícies que normalment no li interessen al ciutadà i desenes d'enllaços i banners de webs que giren al voltant de l'entitat en qüestió. En l'administració, no s'entén que en usabilitat menys és més i ens tenen massa acostumats a webs amb molta informació, poc prioritzada i poc segmentada. S'ha de fer neteja de tant en tant i eliminar informació no rellevant. Hem de prioritzar la informació des del que pot interessar-li al ciutadà (mai des del que li interessen als diferents responsables de l'entitat). Per tant, la simplicitat és un element clau que hem de tenir present.
- Els serveis de la ciutat i la seva localització geogràfica.
Les administracions haurien d’aprofitar la xarxa els seus sistemes d'informació geogràfica (GIS) per a poder oferir informació en temps real dels recursos dels territoris que representen de manera georeferenciada. La informació amb la seva adequada ubicació geogràfica pot aportar un important valor per al ciutadà.
- L'e·govern en el lloc adequat en l'organització.
Els projectes digitals en l'administració electrònica haurien de tenir un responsable que reporti directament a l'alcalde o al seu responsable màxim i evitar dependre d'una regidoria o àrea funcional (Comunicació, IT,…) que no aconsegueixi ser suficientment transversal i decisor en les seves respectives organitzacions. Internet requereix disciplina i recursos i difícilment un àrea d'Internet pot imposar la perspectiva del ciutadà si no té una posició rellevant en la corresponent administració.
- Persuabilitat en l'administració pública.
Les administracions han d'utilitzar internet de manera més intensa per a sensibilitzar, comunicar, implicar-nos emocionalment, mostrar uns valors de territori i una gestió òptima amb total transparència. Les administracions han de vendre i vendre's fent ús de la xarxa i aprofitant el tràfic que generen les seves presències online. No obstant això, això no implica que no hagin d’ haver límits en el màrqueting públic en la xarxa. Probablement, els límits estan en l'ús polític i partidista de la comunicació que fem. El límit ho marca la ‘politització’ de la web. L'administració ha de perdre la por a vendre's sempre que ho faci d'una manera honesta i clara. I en aquest sentit, el camí a recórrer encara és llarg i hauríem d'interioritzar una major actitud ‘marketiniana’ en el futur en l'administració pública per a donar un veritable salt en la manera en la qual utilitzem la web.
4/2/2007
Gastar menys per fer més en l’administració pública. És possible? Hauria, atenent l’indiscutible cost del servei d’atenció presencial, manual i/o humà i les avantatges d’ús bon ús de les noves tecnologies. Quin és problema amb la introducció de les TICs? Que els gestors públics no són conscients de l’estalvi que aquestes poden representar. I no són conscients perquè no es preocupen en fer números i calcular els costos unitaris de servei presencialment (paper, arxivadors, errades, salaris,...) en front un ús digital de la informació i el servei. Invertir en TIC és estalviar. I si d’això en fossin conscients alcaldes i responsables públics les inversions seria estratègiques i no residuals.
En aquest sentit, estan sorgint metodologies – com el BINPS de l’empresa brasilenya e-trategia pública – que ja estan permetent conèixer el payback d’inversions en govern electrònic i arribar a afirmar que la introducció dels 7 programes grans en egovern al Brasil han permès estalviar 27.000 milions de dòlars (el 8% del que representa la despesa pública a l’any i el doble del que representa la despesa en educació en aquell país). O arribar a calcular que un tràmit presencial representa un cost que l’estat de 10 dòlars en front els 0.8 dòlars que representa l’electrònic, sense tenir present la millora del cost social (o és que esperar-me una hora a la cua no té un cost per a la societat?). El govern brasil s’atreveix fins i tot a crear el Relógio da Economia pel qual en temps real ens van dient l’estalvi que representa l’egovern a mesura que els ciutadans tramiten en línia en lloc de presencialment.
Conclusió: per invertir de veritat, hem de mesurar el retorn i l’estalvi en costos que representen les TICs. A cegues com anem ara mai apostarem de veritat en les TICs.
(1 comentari)
20/7/2006
Una de les darreres coses més delicioses que li han passat a l’administració electrònica a Catalunya té forma de cercador i - tot i no tenir un nom clar - pot resoldre un dels principals dèficits de gran part de les presències online d’administracions locals i no tan locals: la cercabilitat dels seus continguts.
I és que fer un cercador com Déu mana no és una cosa trivial. Quans cops ens hem topat amb cercadors interns que ens feien perdre el nostre valuós temps més que cap altre cosa? A més, el rol d’un bon cercador en webs de l’administració és cabdal doncs acostumen a ser webs amb múltiples continguts informatius i documentació i estructures de navegació poc entenedors pels ciutadans.
En aquest context, l’Administració Oberta de Catalunya ens presenta la seva solució que no només presenta una experiència de cerca i visualització de resultats difícilment millorable i es pot incrustar de manera quasi bé transparent en les webs de les administracions catalanes que ho desitgin (veieu com exemples les webs dels ajuntaments de Cornellà del Llobregat o La Roca del Vallès o dels Consells Comarcals del Baix Ebre o la Garrotxa), si no que a més a més li permet al ciutadà fer una cerca més enllà de la web en qüestió i buscar en totes les webs de l’administració pública d’altres àmbits competencials.
Estem començant a entendre que no té sentit que cada administració creï les seves pròpies eines i un actor transversal com l’AOC pot buscar les economies d’escala que les administracions per elles mateixes no saben trobar. Felicitats AOC !!!
22/6/2006
Ens reuníem diferents professionals de l’administració pública aquest dimecres en les 3er jornades d’egovern d’Infonomia i Propolis per debatre sobre fins a quin punt les administracions -fent ús de les seves presències online - poden vendre’s sense complexos i vam concloure que les administracions han de centrar-se en una primera etapa en portar valor en forma d’informació però sobre tot de servei en línia. Sense valor, no hi ha tràfic. No obstant, això no vol dir que no aprofitem aquest tràfic per fer entendre que estem treballant pel ciutadà i molt!
Les administracions han d’utilitzar internet per sensibilitzar, comunicar, implicar-nos emocionals, mostrar uns valors de territori i un gestió òptima amb total transparència. Però, quins són els límits del marketing públic? Els límits estan en l’ús polític i partidista de la comunicació. L’administració ha de perdre la por a vendre’ns sempre i quan ho faci d’una manera honesta i correcte. I en aquest sentit, el camí a recórrer encara és llarg i haurem d’interioritzar una major actitud ‘marketiniana’ en el futur, fugint d’un accent de ‘portalitis’ i cap a models amb experiències d’ús exquisides amb impactes emocionals que comuniquin coses i amb un millor encaix organitzatiu d’internet en les administracions on el marketing i la comunicació puguin expressar-se amb major contundència.
24/3/2006
Que no cíviques i sí d’administració electrònica després que l’Ajuntament de Barcelona amb valentia s’hagi proposat aprovar un text que el comprometi a avançar sensiblement en el seu camí cap a l’administració electrònica com a vector de la millora de la relació amb els seus ciutadans. Podeu veure aquí el document previ.
Una atenta lectura em porta a les següents conclusions:
-
Brillant. Brillant que l’Ajuntament de Barcelona s’engresqui a fer una ordenança tan treballada com aquesta, fent especial èmfasi com la neutralitat tecnològica que ha de garantir l’Ajuntament. L’Oriol Ferran i el Dursi n’haurien de prendre nota i entendre que la ciutadania no espera que l’administració faci apologia a favor d’un entorn tecnològic concret (per molt lloable i avantatjós aquest sigui).
-
Ambiciós, especialment quan declara que el ciutadà té ‘el dret a participar en els processos de pressa de decisions i en la millora de la gestió municipal a través de mitjans electrònics’ (4.f), el ‘dret d’accedir i utilitzar l’administració electrònica, amb independència de les disminucions físiques i psíquiques’ (4.g) i ‘amb independència de les eines tecnològiques emprades’ (4.i).
-
Amb algunes línies potser a incorporar com les drets i deures dels funcionaris com actor que pot fer possible la relació digital entre administració i ciutadans, la definició d’objectius i indicadors del grau d’avanç de l’administració electrònica, el rol pedagògic dels continguts que l’Ajuntament ofereix a través d’internet o la necessitat multicultural o multilingüe de la seva presència online.
En tot cas, em sembla un exercici que mostra el grau d’avanç i consolidació de l’administració electrònica a la ciutat de Barcelona.
8/3/2006
Avui fa tot just dos anys que vaig iniciar Ditades. Ditades sobre administració electrònica, societat de la informació i Catalunya. I no només m’he cansat de fer-ho sinó que m’he proposat renovar el meu compromís amb la meva reduïda – però qualitativament important - audiència per dos anys més. Us puc assegurar que més d’una setmana m’ha fet més que mandra.
Però, el meu propòsit inicia’l ben pagava la pena. La veritat és que – i encara que sembli presumptuós – fa quelcom més de dos anys em vaig proposar un objectiu ben a llarg termini: fer quelcom GRAN per Catalunya. I la millor manera de començar a donar passes era posant-me les piles. I la millor manera, haver d’escriure periòdicament per saber-ne més.
En aquests dos anys he après moltes coses. En els propers 2 n’aprendré moltes més. Però, vull fer un petit gir de 15% i fer un major esforç per entendre el futur que ens espera. I per això a partir d’avui m’he proposat fer més ditades, però aquest cop sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el BRILLANT futur que ens espera. En breu veureu nou format de blog (gràcies, Santi). Seguiré posant el meu petit gra de sorra per fer del meu país un millor lloc on viure. Encara que sigui, amb moltes ditades.
(1 comentari)
15/11/2005
Assistia aquest dimecres passat a la inauguració de la Setmana de la Internacionalització organitzada pel Copca en què s’exposaven diferents idees sobre cap a on va el futur després d’internet i, es confirmaven les meves sospites sobre la necessitat de Catalunya (amb l’imaginative city - Barcelona - com a bandera) de posicionar-se en el món com el país de la imaginació i la creativitat.
D’un món intensiu en coneixement estem passant a on món intensiu en imaginació. La imaginació en la creació de productes, negocis o formes de relació s’està convertint en un actiu de primer ordre. I els catalans no podem desaprofitar pujar a aquest tren. Per tres motius: primer, perquè la imaginació és un territori que se’ns dóna bé -ho hem demostrat en la manera com cuinem, com fem edificis o com dissenyem roba-. Segon, perquè a Barcelona es donen les circumstàncies per poder atraure talent creatiu arreu del món de primera fila - Barcelona és ‘cool’ i ningú no dubte que la qualitat de vida és immillorable -. Tercer, en un món cada cop més global, ocupar un espai diferencial deixa de ser un desideràtum i passa a ser una obligació. Catalans, què la imaginació (i no la força) us acompanyi!’
11/11/2005
La innovació en l’administració pública no només depèn de les persones. Però, sense persones amb noms i cognoms és ben complicat involucrar una organització sense incentius a innovar cada dia una miqueta.
Per això, des de Propolis, projecte liderat per Multiplica i Tao Gedas on pretenem reflexionar sobre egovern, hem llençat una iniciativa que està despertant l’ interès de més d’un. Es tracta del Wanted50 pel qual ens hem proposat en només 50 dies identificar els 50 professionals de l’administració pública espanyola més innovadors.
Tot i llençar la idea en ple inici de vacances ja són 62 les propostes que hem rebut de persones que mereixen aquest reconeixement i en només 20 dies estem a punt de superar les 500 votacions encapçalant la llista per ara:
Jorge Pérez Andersen
Responsable de Gestió del Coneixement i NTIC. Fundació Red Andalucía Emprende [38 vots]
Joseba Koldo Bilbao Gaubeka
Director de l’Oficina para la Modernització de l’Administració (OMA). Govern Basc [33 vots]
Domingo Laborda
Director General de Modernització Administrativa . Ministeri d’Administracions Públiques. [27 vots]
Senén Casal Iglesias
Director General de Serveis. Ajuntament de Gijón [26 vots]
Virginia Moreno
Responsable de Sistemes d’informació i Cartografia. Ajuntament de Leganés [25 vots]
A aquells que encara no heu dit la vostra, us engresco a visitar Wanted50 i dir-hi la vostra. No estaria malament que poséssim un català en el Top5.
9/8/2005
Aquests darrers dies he tingut l’oportunitat d’anar amb la missió comercial - ben organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona – al cor mundial de les tecnologies de la informació: el Silicon Valley a Califòrnia. I me’n vaig amb una sensació de clara excitació per com està evolucionant el món, al mateix temps que m’emporto una tristor pel difícil futur de Catalunya que no s’acosta al present californià ni per casualitat
Perdoni el lector el meu pessimisme però són molts els obstacles que ens separen d’ells. Aquí hi teniu alguns dels més representatius:
-
inexistència de capital risc ‘de veritat’ (1),
-
nul·la assumpció de risc per part d’inversors privats catalans en projectes de caire tecnològic (2), dimensió de les empreses tecnològiques – pensem en petit i serem petits (3),
-
paper reactiu de les universitats catalanes com a màquines per a generar idees/projectes susceptibles de rebre inversions del món privat (4),
-
limitacions en la capacitat d’atracció de talent (5),
-
plantejaments locals amb un món cada cop més global (6), por al fracàs (7),
-
velocitat en la manera de fer negocis (el temps a Catalunya no és or; al Silicon Valley, sí) (8),
-
paper de les institucions d’escàs valor afegit i on el món privat hi confia ben poc (9),
-
inexistència de plantejaments per part de la banca que permetin a l’emprenedor de base tecnològica aconseguir finançament tou (10),
-
comprensió de la situació crítica que vivim - necessitem entendre que el nivell de competència global no se’n compadirà de ningú (11),
-
nul·la actitud del país per crear una actitud d’emprenedoria entre la gent jove (12),
-
la innovació per la innovació en els centres d’investigació enfront la innovació entesa en clau de negoci (13),
-
existència de plataformes que permetin el networking i la col·laboració entre empreses (14),
-
manca d’una marca que cridi mundialment l’atenció de ningú (15),
-
inexistència de ponts permanents que et permetin connectar amb empreses en els principals focus tecnològics del món i internacionalitzar-te de manera el més senzilla possible (16),
-
ajudes fiscals orientades a la innovació escasses, amb temps de resposta incomprensiblement lents i poc intel·ligents (17),
-
institucions públiques excessivament polititzades, sense ganes de col·laborar entre elles i amb una incomprensible obsessió per sortir només a la foto (18),
-
un país global on el biligüisme s’ha de convertir en trilingüisme i on el català no pot ser vist com un fre o un obstacle (19)
-
i una confiança individual i col·lectiva dubtosa (20)
Mai serem el Silicon Valley si no ens posem les piles.
29/7/2005
Al no treballar en l’administració pública, em puc permetre el luxe de dir coses que probablement no diria si hi treballes. En aquest sentit, cada cop tinc més clar que una de les millors maneres de lluitar contra la combatre digital és creant fractura digital. M’explicaré fent ús de l’ús que se’n fa de les intranets en empreses i institucions on les audiències solen ser ben baixes fins que s’integren serveis que només poder fer-se a través d’elles.
I en aquestes dates un bon exemple n’és la sol·licitud de vacances. En aquelles empreses on es decideix que la petició de vacances s’ha de realitzar a través de la intranet fins i tot el treballador més aliè a les noves tecnologies ja se’n preocupa de conèixer com funciona el sistema per tal de sol·licitar-les. La convivència del sistema tradicional amb el digital representa un clar obstacle en la digitalització d’una empresa i la clau passa per eliminar el procés tradicional.
Per tant, si volem una societat digital haurem de començar per incentivar la relació digital amb l’administració creant vertaders motius per mobilitzar la ciutadania. I això passa per crear avantatges reals (com els aplaçaments fiscals que permet l’agència tributària a Xile només en cas que la declaració de la renda es presenti en línia) o per imposició (com el País Basc ja està fent en empreses d’una certa mida alhora de presentar l’impost de societats).
Amb serveis positius (ajuts, subvencions,...), amb col·lectius concrets (empreses, joves,...) i donant les facilitats necessàries (amb ordinadors i hostesses explicant com fer-ho...) no hi ha excusa possible. Jo vull fractura digital.
11/7/2005
La Internet on l’usuari és el centre de les postres preocupacions ha arribat a la seva fi. O hauria. I és que portem massa temps desaprofitant excessives energies i esforços per satisfer a un desagraït i infidel usuari. El focus no pot seguir sent l’usuari i ha de desviar-se des d’ell fins a la seva convertibilitat. Convertibilitat en client.
Reneix el marketing pur a la xarxa com art per a convertir els nostres usuaris en clients on la usabilitat se’ns presenta com a disciplina necessària però superada a on el nucli de la nostra energia no està en altre cosa que no sigui seduir. És el moment de convèncer, persuadir i vendre. De ser més agressiu en els postres plantejaments e impulsar al nostre usuari en la seva visita a la nostra presència online d’una pàgina a una altra fins a convertir-lo en client. Neix la persuabilitat.
La persuabilitat entesa com ‘la capacitat (persuasiva) d’una presència online de portar a l’acció a l’usuari i convertir-lo en subscriptor, lead o client. Una disciplina interioritza els desitjos, necessitats racionals i emocionals, el momentum de l’internauta, la nostra proposta de valor i la millor de les postres estratègies de marketing online en un tot, utilitzant la medició en temps real per monitoritzar els ratis de conversió i permetre’ns jugar al ‘tunning’ en un procés de millora continua de la nostra persuabilitat.
7/6/2005
En una economia cada cop més dinàmica, el paper de l’administració local és clau per ajudar a crear les condicions que ens permetin competir en un entorn cada cop més agressiu i global. Analitzant les estratègies digitals en promoció econòmica de ciutats com Kansas City, Londres o Nova York, veiem com Internet s’està convertint en un indiscutible vector en el que recolzar-se per crear noves propostes de valor que aconsegueixin espais informativament més perfectes. I la informació i la velocitat a la que es transmet és vital en aquest nou context.
Doncs, tot i estar ja al 2005 i veure les deslocalitzacions amb quelcom més que preocupació, veiem com les 20 principals ciutats espanyoles per PIB fan un ús mediocre de la xarxa per donar joc a les seves àrees de desenvolupament local i promoció econòmica. Al menys, aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat des de Multiplica que amb les excepcions de Barcelona (amb 3,4 punts sobre 5), A Corunya (2,5) i Madrid (2,5), suspèn a la resta de municipis amb actuacions sorprenents com Sevilla (amb només 1,5 sobre 5) o València (amb només 1 punt). La mitjana parla per ella mateixa: 1,7 sobre 5.
Les presències online de promoció econòmica són - en general - excessivament institucionals, principalment informatives, sense vocació d’atracció i captació d’empreses i talent, amb un discurs poc comercial, pensades sota un plantejament excessivament endogàmic, sense plantejar cap tipus d’acció de promoció exterior de productes i empreses del municipis, amb escassa visibilitat a la xarxa, amb continguts poc atractius, amb poca voluntat de servei i atenció online i, sobre tot, amb escassa imaginació en com fer ús d’internet per crear noves línies de servei i valor per empreses, emprenedors i ciutadans
Entre les principals línies de treball d’interès està l’ús d’internet per promocionar les empreses i productes del territori, l’atracció d’empreses, talent i inversors, l’ orientació online a emprenedors, les borses de treball en línia, la capacitació i autodiàgnosi online, la localització d’oficines i espais industrials, espais de trobada d’oferta i demanda, els observatoris econòmics o iniciatives de col·laboració sectorials o territorials fent ús de les noves tecnologies.
Només una comprensió autèntica del mitjà, una certa dosis d’imaginació i l’assumpció de determinats riscos per part de l’administració són alguns dels ingredients indispensables per treure-li profit a la xarxa per desenvolupar i promocionar econòmicament les nostres ciutats.
30/5/2005
Aquest passat dimarts vaig assistir a la sessió que organitzava Tertulia Digital amb el suggerent títol “El peix gran es menja al petit” i amb l’impressionant poder de convocatòria al que ens té acostumat el peculiar Tomàs Cascante. El tema central era la complexitat de l’empresa petita front les grans que tots tenim al cap per treballar amb l’administració pública en temes de TIC. En l’ambient es respirava un cert mal rotllo pel concurs d’homologació que va fer el CTTI fa uns mesos i on molts dels petits (jo inclòs) ni ens vam poder presentar a la homologació per no complir els mínims necessaris.
Quan vaig llegir el plec de la homologació em vaig indignar moltíssim. No era l’únic. Molts esperàvem amb il·lusió la promesa del nou govern de donar-nos a d’altres empreses la oportunitat de treballar per la Generalitat de Catalunya sense passar per T-Systems. La promesa no s’havia complert. Al menys en aquell moment. I el temps ens va fer oblidar l’enrabiada.
Ahir, la meva percepció de la jugada canviava radicalment després d’escolar un seré Jordi Bosch, responsable del CTTI de la Generalitat de Catalunya, que ens va argumentar les limitacions amb temps, la complexitat del procés, els obstacles legals i el període de transició que obrien amb aquesta primera homologació de tenir només un proveïdor a tenir més de 170 homologacions (que no empreses) pels propers dos anys.
I això em va fer pensar la importància que té per qualsevol responsable de l’administració de mimar el sector al que s’adrecen i informar-lo sobre les decisions que es prenen en el moment que es prenen. No es tracta d’assistir com a ponents responent a invitacions d’altres. Es tracta d’interioritzar una mecànica que ens permeti conèixer millor la funció pública a aquells que n’estem interessats. S’estalviarien moltes crítiques del sector. I el concurs d’homologació n’és un bon exemple. Per això, jo dic: el sector TIC com a target de la nostra comunicació.
5/5/2005
L’administració per ser eficaç i ser electrònic (dos conceptes ben diferents) té un vertader coll d’ampolla: la interoperabilitat o la seva capacitat per intercanviar dades amb altres administracions de manera fiable i segura. Sense ella, prop del 25% de ciutadans seguiran sol·licitant físicament un volant del padró al seu ajuntament cada any per poder realitzar gestions principalment amb altres administracions. I un 10% viuran cada any una odissea en el moment que canviïn de domicili i comencin a comunicar a totes les administracions (seguretat social, agència tributària, dni,...) la seva nova adreça.
El ‘certificat zero’ (o l’administració sense certificats de paper) passa a un primer terme en el procés de digitalització de l’administració pública. Només cal ensumar els aires que pren el programa europeu Europe2010 per adonar-se de la importància d’un tema que - en molts llocs - se n’omplen la boca però on les experiències són quasi bé inexistents. Catalunya n’és una excepció.
El quid de la interoperabilitat passa per trobar algú que se’n faci responsable. I en territoris no-centralitzats i amb poca cultura de col·laborar entre administracions les coses poden complicar-se d’allò més. Per sort, a Catalunya - i tot i els entrebancs inicials- tenim el consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (representada per la Generalitat i Localret (que a la seva vegada representa diputacions i ajuntaments), peça clau per fer realitat a curt termini l’administració sense certificats.
Per debatre de la realitat de la qüestió us convido a la jornada que el proper dijous organitzem des de Propolis i Infonomia a Barcelona.
15/4/2005
Després de llegir el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 , no fer una valoració positiva sobre el treball realitzat, el seu plantejament seriós i ben estructurat o l’esforç inversor promès en aquest capítol per part de la Generalitat seria injust. Però, pensar que ens situarà ‘en una posició avançada en el conjunt d’Europa pel que fa al sistema de recerca i innovació’ i prop del 3% del PIB en inversió en recerca i desenvolupament pel 2010 és demanar massa.
La realitat és que hi ha propostes prou interessants com buscar una major col·laboració entre els agents implicats, una major connexió entre centres d’investigació buscant major dimensió i especialització, un acostament de la realitat catalana a Europa en ambdues direccions o la concessió d’ajudes econòmiques en base a resultats concrets.
Però, la crítica més clara que se li pot fer al pla de manera integral és el seu excessiu caràcter científic o de laboratori, centrant la gran majoria d’energies en les universitats i els centres de recerca o investigació. Es parla d’innovació quan principalment es parla d’innovació altament tecnològica, necessària però molt allunyada de la realitat social i econòmica de Catalunya.
La societat del coneixement no és només la societat del centres d’investigació i les universitats. És quelcom més. I crec que el pla no atén polítiques que ens facin avançar en aquest capítol. En aquest sentit, sorprèn com la paraula Internet – un indiscutible motor per avançar en la societat del coneixement i la innovació empresarial – no apareix ni una sola vegada en les 80 pàgines de l’informe. Confio que aquesta humil aportació contribueixi a ampliar el debat de les polítiques que Catalunya precisa per no quedar-se endarerrida en l’Europa del coneixement.
17/2/2005
Confio que em permeteu el luxe de fer un xic de publicitat d’un projecte que amb ja pocs dies apunta a convertir-se en un espai de referència en la reflexió de l’e·governança, e·administració i e·participació.
És una iniciativa conjunta entre Tao Gedas i Multiplica i es dirigeix a tots aquells professionals de l’administració pública sensibilitzats per informar-se’n i compartir experiències sobre e-administració. Neix com a iniciativa privada però amb una vocació d’anar incorporant agents i entitats de l’àmbit públic que sumin esforços en desvetllar quin és el vertader impacte de la xarxa en la relació entre les administracions i els ciutadans, així com la seva dinàmica de treball intern.
El projecte pretén desenvolupar una presència online que es complementi amb diferents sessions presencials que permetin aprofundir sobre temes molt concrets de l’administració electrònica. La vocació del projecte és clarament pràctica, mostrant els actors i els projectes de referència i amb un decàleg de principis on la independència i l’obertura tant de Tao Gedas com de Multiplica estiguin garantides.
Ens veiem a http://www.propolisclub.net/
26/10/2004
Com dèiem al comentari anterior, tot ha portat al projecte a ser qüestionat sense encara haver pogut demostrar amb dades massa cosa. I en un escenari de canvi polític on allò no consolidat utilitzat políticament per un govern anterior es preferit ser qüestionat i clarament replantejat.
Confio que en el canvi s’aprengui de les primeres lliçons que aquest complicat viatge ofereix i es tingui en compte les opinions de les persones que han viscut amb primera persona aquest primer trajecte.
Entenent també que el focus de l’AOC haurà d’estar en el back-office (i no en el front-office com havia estat principalment fins ara). I en un doble sentit: la interadministració i la recerca d’economies d’escala en la creació de serveis electrònics per les administracions locals. No té sentit que amb les noves tecnologies de la informació, seguim necessitant certificats contínuament. Com tampoc té sentit que cada ajuntament o consell comarcal desenvolupi eines pròpies amb el sobrecost pel país que d’això se’n pot derivar.
I el cat365.net ha de jugar un paper ben diferent de l’actual i s’ha de convertir en la barreta de Google que acompanyi tota administració publica catalana. No té tampoc sentit que un ajuntament faci l’esforç d’informar-me sobre el que puc fer o no puc fer en altres administracions publiques. En canvi, si te sentit que les presencies online dels ajuntaments siguin la porta d’entrada a tota aquesta informació si aquesta es generada de manera centralitzada per l’AOC i oferta de manera descentralitzada amb el nom de Cat365 o el que sigui. Cat365 s’hauria incrustar en les presencies local i no pretendre competir en protagonisme mai amb elles. I aquest es el gran repte de l’AOC: oferir valor al ciutadà sense ferir –encara mes- les sensibilitats de les administracions que poden seguir veient com el Cat365 o l’AOC els hi pugui resta visibilitat.
Seguirem atents als nous temps de l’AOC !!!
6/9/2004
Després d’unes merescudes vacances torno a la càrrega personal que representa entendre que està passant en l’administració digital al nostre país i un dels temes dels que haurem d’estar més atents és el nou cicle de Cat365.net.
Només cal entrar a les oficines de l’Administració Oberta de Catalunya (l’AOC), el consorci de la Generalitat de Catalunya i Localret per promoure l’administració digital a Catalunya, per adonar-se’n que s’ensumen nous temps. Nous temps que pretenen superar la primera etapa d’un projecte tan fascinant com ambiciós i complicat com es relacionar entre sí les administracions publiques catalanes fent ús de les noves tecnologies per facilitar-li al ciutadà la seva relació amb l’administració pública.
Tot i trobar-nos ja encarrilant el segle XXI, l’administració pública encara no ha aconseguit ser tot lo entenedora i comprensible pel ciutadà com hagués estat d’esperar. No masses han estat els esforços fets per l’administració en aquest sentit, que ja n’ha tingut prou en modernitzar-se i apropar-se al ciutadà, encara que no amb un llenguatge senzill I entenedor. El resultat: un ciutadà molts cops despitat que no sap on dirigir-se i es troba passant de la cua d’una administració a un altre sense entendre massa be el perquè.
D’aquí la necessitat d’iniciar un projecte amb el suport de tot l’arc parlamentari per tal de treballar - des de la Generalitat com des del mon local - amb un doble propòsit: facilitar la interconnexió entre administracions per arribar en un futur proper al certificat zero (1) i facilitar la relació entre el ciutadà i l’administració publica a través de la creació del portal Cat365.net (2).
Però, com diuen els nostres amics castellans del ‘dicho al hecho hay un trecho’ i l’AOC - tot i ser un referent internacional indiscutible per la valentia per posar d’acord administracions de diferent entitat i color - ha estat menystinguda a casa nostra per molts durant els seus primers anys de gestació.
Segons la meva opinió, quatre en podrien ser els motius:
- Un pes massa excessiu que ha hagut de suportar – tant econòmic com tecnològic - dels senyors de T-Systems.
- Un ús excessivament polític i partidista de l’ anterior govern.
- Un enfocament poc sensible amb les administracions locals que han vist com una amenaça l’aparició de Cat365.net, capitalitzada principalment per la Generalitat de Catalunya.
- I un temps d’execució per la seva complexitat conceptual i tecnològica dels serveis interadministracions (per exemple, el canvi de padró) o la creació de serveis administratius en línia pel mon local (per exemple, el TRAM) que encara no han vist la llum del tot.
Tot ha portat al projecte a ser qüestionat sense encara haver pogut demostrar... (continuarà)
2/9/2004
Els 20 ajuntaments amb major producte interior brut de la província de Barcelona no estan fent un intel·ligent i efectiu de la xarxa per complementar i millorar les polítiques municipals d’impuls i promoció econòmica local. Al menys, aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat des de Multiplica (estudi disponible clickant aquí) que amb les excepcions de Barcelona (amb 69,6 punts sobre 100) o Sabadell (56), suspèn a la resta de municipis amb actuacions sorprenents com Mataró (26,9), El Prat del Llobregat (17,8), Granollers (16,1) o Terrassa (1,7 sobre 100).
Les presències online de promoció econòmica són - en general - excessivament institucionals, principalment informatives, sense vocació d’atracció i captació d’empreses i talent, amb un discurs poc comercial, pensades sota un plantejament excessivament endogàmic, sense plantejar cap tipus d’acció de promoció exterior de productes i empreses del municipis, amb escassa visibilitat a la xarxa, amb continguts poc atractius, amb poca voluntat de servei i atenció online i, sobre tot, amb escassa imaginació en com fer ús d’internet per crear noves línies de servei i valor per empreses, emprenedors i ciutadans. I aquesta és la verdadera oportunitat que tenen els municipis: fer ús d’internet per connectar empreses que compren i empreses que volen vendre, treballadors que busquen feina i empreses que necessiten reclutar personal, persones o empreses amb inquietuds afins,...
Podeu trobar una mica d'insperació infonòmica llegint un benchmark interessant de ciutats innovadores fet per l'Alfons Cornella perl'Ajuntament de Manresa.
9/7/2004
Els governs actuals s’han proposat fer ús de les noves tecnologies de la informació per aconseguir una major participació ciutadana. O al menys se n’omplen la boca proclamant-ho. A vegades crec que és com una nova “moda-virus” llastrada per una manca de reflexió profunda.
I és que en aquest bon propòsit de participació electrònica les administracions estan deixant de banda els importants obstacles que està tenint la e·participació. Com a mínim això és el que reflecteixen les diferents experiències que coneixem i els resultats que estan obtenint. Només cal passejar-se i veure l’escassa activitat d’espais com Consensus (http://www.e-consensus.org/), Consulta Justícia Global (http://www.justiciaglobal.org/) o la Plataforma Ciutadania.cat de Sant Feliu del Llobregat (http://racocatala.com/ciutadania.cat/).
Els polítics han d’entendre que per a què la participació electrònica funcioni ha d’haver cultura de participació. No pot existir e·participació sense participació. I els agents públics no es que s’hagin caracteritzat mai per provocar la participació (més enllà de demanar per activa i per passiva que anem a votar cada 4 anys).
Veurem com se’n surten la recent estrenada campanya de la Generalitat de Catalunya ‘L’Estatut és de tothom’ (http://www.gencat.net/nouestatut) que pretén promoure la participació ciutadana en la reforma de l'estatut català o la important aposta de l’Ajuntament de Madrid que amb la campanya ‘Madrid participa’ (http://www.madridparticipa.org/) pretén fer una consulta popular en el districte Centre sobre possibles actuacions, prioritats i millores d’equipaments.
Els hi desitgem les millors de les sorts però els hi recordem que la
e·participació ha de tenir una finalitat. El ciutadà participarà quan cregui que la seva participació tindrà un impacte molt real en la presa de decisions. I d’això n’estem encara molt lluny. Res fa indicar que els nostres representants cedeixin poder en favor d’una hipotètica democràcia directa.
23/6/2004
Fa uns dies lamalla.net publicava un article que amb el títol ‘Què hi ha algú?’ recollia la conclusió més sorprenent de l’estudi ‘Els Ajuntaments de Catalunya i Internet (2000-2003)’, realitzat per la UPF on es mostrava com el 69,1% dels 902 municipis consultats via correu electrònic demanant informació sobre, per exemple, allotjaments de la vila decidien simplement no respondre la consulta realitzada. Ara això sí, el 90% del municipis ja disposa a data d’avui d’email. Pocs dies després El Pais feia una consulta similar entre els 221 diputats del Congrés que han fet públic el seu email (del total de 350 diputats). Un 84% tampoc havia contestat la qüestió que se’ls hi plantejava. I jo em pregunto: per què volen ajuntaments i diputats tenir correu electrònic si no es prenen la molèstia de contestar les consultes que els hi puguin fer els ciutadans? Sense ganes de fer sang, podem avançar en la societat de la informació si el nostre món local i els nostres representants no tenen la sensibilitat digital necessària?
18/6/2004
La construcció de l’egovern suposa que sobre la base de la inversió intensiva en TIC, es desenvolupen noves formes de gestió i interacció entre les administracions i aquestes amb els ciutadans, empreses i entitats. El resultat final és que les administracions es reinventen de tal manera que aconsegueixen aportar un major valor a la societat. En matèria de qualitat de servei, rapidesa i eficiència en l’ús dels recursos de tots.
L’esforç que en els darrers anys s’està fent a casa nostra en el sentit d’adaptar les administracions a la societat de la informació és enorme. Des de l’impuls del projecte de l’Administració Oberta de Catalunya per part del Govern de la Generalitat i Localret, amb la singularitat del portal CAT 365 i l’Agència de certificació electrònica CAT CERT. O el mateix projecte PECAT que sobre la base de compres amb ús intensiu de tecnologia i coneixement està impulsant per als ajuntaments el mateix Localret. O l’esforç important que les Diputacions estan realitzant: el que en matèria de gestició tributària estan fent les diputacions de Barcelona i Tarragona, o la de Lleida amb la novedosa incorporació de la signatura electrònica que en el seu moment va significar el projecte FREDO, per exemple. En definitiva en molt poc temps s’està fent un esforç rellevant que comporta, sense cap mena de dubte, un aprenentatge molt qualificat.
Si entre tots plegats som capaços de desenvolupar els adequats vectors d’acumulació de coneixement podem estar establint les bases d’una futura especialització del nostre país en el desenvolpament d’estratègies d’e-govern. La proposta que fem és la de creació d’un Institut de l’egovern que sàpiga aglutinar diferents agents públic/privat per tal que des de la formació, la reflexió i la prestació de serveis a tercers esdevingui un repositori potent de coneixement per a poder esdevenir en el mig termini una font d’activitat de l’economia del coneixement de Catalunya.
26/3/2004
Aquesta tarda he assistit a la segona trobada anual sobre la Societat de la Informació organitzada pel Col.legi de Periodistes de Catalunya. El tema ho valia. La presentació la feia l’Oriol Ferran, nou secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la cloenda anava a càrrec d’en Carles Solà, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Pel mig intervenien persones tan reconegudes com en Vicent Partal (Vilaweb), en Vicenç Gasulla (Fundació Barcelona Digital), en Joan Coscubiela (Comissions Obreres) o l’Artur Serra (UPC).
Lògicament, la meva expectació inicial era gran. ‘La Societat de la Informació ha de jugar un rol rellevant a Catalunya per tal de construir un model econòmic de futur’ em vaig dir a mi mateix. Haurem d’escoltar que tenen a dir.
Però, les coses no començaven prou bé. Tot just quan hi arribava em vaig endur la meva primera sorpresa: Només 20 persones ocupaven la sala. 20 persones. Increïble però cert. És que només hi ha 20 persones a Catalunya que consideren important debatre sobre com s’ha d’articular la Societat de la Informació?
No tot acabaria aquí. A mesura que els ponents anaven succeint-se s’anava – amb excepcions – consolidant en l’ambient un discurs teòric, global, macroeconòmic i absolutament avorrit sobre la rellevància de la societat del coneixement en el moment econòmic actual. Amb perdó, a aquestes alçades una total obvietat. No es poden aprofitar aquests espais per llançar i debatre propostes concretes i pragmàtiques sobre com hem d’articular el país per a que entri de ple en l’era digital? On raó el problema? En l’impuls de l’administració? En l’apatia de l’empresariat? En la manca de formació? En la manca d’espais de sensibilització i comunicació sobre el paper de les noves tecnologies en la societat? És un problema d’infrastructures? Quin rol ha de tenir el Dursi? I el Cidem? I les universitats? I...?
Masses preguntes per tan poques respostes.
I mentre barrinava sobre tot això em preguntava: és que la societat de la informació no té prou sex-appeal per interessar al gran col·lectiu d’infonomistes que volem ajudar a donar un salt qualitatiu al país?
Si la societat de la informació és un ‘rotllo’, podem revisar el seu paper en la societat i l’economia? Si la societat de la informació com a tema no engresca, podem aconseguir que el sector s’involucri en el nou pla de la Societat de la Informació?
I aquí llanço un primer gran repte per l’Oriol Ferran i el seu equip. Crec que és clau fer un marketing fosc – però amb clar retorn - per engrescar als principals implicats del sector de la Societat de la Informació a tornar a interessar-se per com es pot fer política de país per avançar en l’era digital. Sense aquest pas, serà difícil que s’identifiquin propostes concretes, realistes i pragmàtiques nascudes des del propi sector.
25/2/2004
Sense ser cap expert en firma electrònica intueixo que l’anunci del sr. Acebes de portar a terme la introducció del DNI digital en tres anys ens porta a la fi de tanta empresa o entitat certificadora de firmes digitals.
I com en els negocis, qui té el canal de distribució gaudeix d’un poder substancial alhora d’imposar les seves regles del joc. I qui millor per donar firma electrònica que el Ministeri de l’Interior que gestiona els DNI. Al cap i a la fi, què és una firma digital? Quelcom que t’identifica com el DNI en el món digital. Doncs, des del moment en que el DNI digital és converteix en la clau privada que tot sistema d’encriptació precisa, la necessitat d’altres firmes electròniques es dilueix.
I arribem a aquesta situació i no és que sigui un problema greu, perquè les diferents entitats certificadores – tot i gaudir d’una de les primeres lleis de firma electrònica d’Europa – s’han volgut complicar la vida. Principalment, per confondre el mercat amb tanta tecnologia i tecnicismes. L’internauta no vol saber res de 1024 bits, claus públiques i privades o sistemes d’encriptació. Només vol un sistema plug&play que sigui fàcil d’aconseguir i fàcil d’utilitzar. I què més fàcil que quan et renovis el DNI, et donguin ja tot el que necessites per gaudir de firma electrònica? Les entitats certificadores han desaprofitat la finestra d’oportunitat que el Ministeri de l’Interior els havia donat fins que s’ha posat les piles i ha entès que se li podia escapar un parcel·la de poder que clarament no podia renunciar. I el problema de les agències de certificació ha estat sobre tot de comunicació. No ens han convençut. I parlo com a ‘internauta empedernit’ que en més de 10 anys no m’ha compensat mai l’esforç-retorn de tenir firma digital. Ara, en canvi, la proposta és ben diferent. Estem en un moment dolç de l’administració electrònica (cada cop la oferta de serveis amb firma serà més generalitzada) i obtindré la firma digital coincidint amb la renovació del meu DNI.
Entitats com Agencia de Certificación Electrónica o CAT Cert hauran d’adaptar la seva proposta de valor al nou contexte que la presentació del DNI digital ens plantejar o seran els protagonistes de la crònica d’una mort anunciada.
23/2/2004
Hem de felicitar als sabadellencs perquè un cop més el seu ajuntament ens ha sorprès en una iniciativa digital que la situa en l'avantguarda del país en l'ús de les noves tecnologies en favor de la seva ciutadania. Ens referim al projecte que s'ha presentat recentment amb el nom de Sabadelltreball.net i que pretén convertir-se en un referència en la recerca de treball a través de la xarxa. La iniciativa té sentit en clau a les possibilitats demostrades d'internet com a mitjà per casar oferta i demanda de treball (què li diguin a actors com Monster.com o Infojobs.net).
Però el dubte està en saber si Sabadelltreball.net tindrà la suficient massa crítica per a què l’eina sigui efectiva. Recordem que la oferta necessita demanda i la demanda necessita oferta. Sabadelltreball.net parteix d’un bon punt de partida: el seu model és gratuït i pot fer que empreses sabadellences no s’ho pensis dos cops alhora de posar-hi una oferta de treball. Però, cau en un error important: voler anar més enllà de Sabadell. La massa crítica l’aconseguirà abans quan més i millor tanqui la seva proposta. I Sabadelltreball.net s’ha de centrar principalment en la ciutat de Sabadell i voltants.
Sabadelltreball.net ha donat un primer gran pas: existir. Ara, ha de donar a conèixer el projecte de manera intensa entre les empreses que estan a Sabadell i veure com ha d’evolucionar la seva proposta de valor. D’entrada juga amb desavantatge a tenir altres actors que ja hi porten més temps. A data d’avui, Infojobs.net guanya 64 ofertes de treball a la ciutat de Sabadell enfront les només 5 de Sabadelltreball.net. Seguirem atents a veure què passa en els propers mesos.
Endavant Sabadell !!! Endavant Catalunya !!!
11/2/2004
Dec a un col·lega – l’Ignasi Guitart – un d’aquells mots que des d’un punt de vista d’story-telling tenen un impacte exquisit: l’efecte bifidus o el renovar-se per dins per a què es noti per fora). I crec que en l’administració pública – en el seu camí cap a l’administració electrònica - hem d’adoctrinar sobre la importància de l’efecte bifidus o sobre l’agafar vertaderament el bou per les banyes.
M’explicaré: La gran majoria d’entitats, en lloc de plantejar-se com afrontar el repte digital en les seves respectives organitzacions de manera integrada, prefereixen aïllar el problema creant una presència a la xarxa poc (per no dir res) vinculada amb la seva dinàmica interna. La conseqüència més clara és el grau d’utilitat limitat de les seves propostes a Internet. El valor està en el servei. I el servei ha de conviure de manera integrada a l’organització per a ser efectiu.
El model ja ha estat seguit abans per moltes altres empreses del món privat com La Vanguardia o El Periódico que en lloc d’integrar van decidir aïllar, creant empreses com La Vanguardia Digital o Zeta Zeta Digital, amb els conseqüents problemes de desvinculació entre el món real i el món digital.
D’aquí, que afirmen: Visca l’efecte bifidus: atacar el problema des de dintre per aconseguir resultats de cara en fora.
3/2/2004
Les administracions públiques són complexes, amb múltiples capes, tipus d'organitzacions, escales territorials, especialitzacions sectorials, i........plenes de funcionaris. Avui tots compartim que les administracions públiques, en la societat de la informació generen valor a partir del coneixement.
Existeixen dos tipus de coneixement que són molt útils per a poder tirar endavant projectes des de les administracions públiques: l'accés a la informació rellevant i el coneixement de les xarxes d'experts.
Els governs es mouen a partir d'agendes establertes de manera més o menys explícita i en una dinàmica a doble escala, global i local. Conèixer-la i mirar d'implementar-la és la feina d'un funcionari des de qualsevol àmbit públic. D'altra banda sabem també que entre els milers de funcionaris que existeixen a les administracions públiques hi ha molts experts en diverses matèries, múltiples interlocutors per a tirar endavant iniciatives o també moltes persones que es poden trobar en una situació semblant a la que es troba un a l'hora de definir i impulsar un projecte.
Aquests tipus de coneixement són fàcilment gestionables, amb l'ús de tecnologies no massa cares i molt flexibles es poden desenvolupar plataformes que facilitin molt la feina dels funcionaris per mitjà de posar en valor coneixements que que estan dispersos en el magma de l'administració.
Imaginem un cas. Algú que assumeix responsabilitats com a tècnic de mediambient en un ajuntament. Perquè aquest nou tècnic pugui desenvolupar correctament la seva missió haurà de conèixer quines són les polítiques de sanejament que s'estan aplicant, les de gestió de residus,quines possibilitats té per a sensibilitzar la població del seu municipi a partir de la promoció ambiental. També haurà de conèixer l'estat dels debatsinternacionals en matèria de limitació d'emissió de gasos, o bé les reflexions per a promoure la riquesa que suposa la biodiversitat i la necessitat de la seva presevació.Això entre d'altres tipus d'informació. I tot aquest coneixement de fet està dipositat de maneres diferents en molts àmbits de l'administració.
Així mateix aquest nou tècnic podrà trobar-se molts interlocutors que poden ser palanques per a impulsar la seva feina. En algun cas interlocutors necessaris. I en trobarà a la Generalitat (Agència Catalana de l'Aigua, Junta de Residus, Direcció General de Qualitat Ambiental...), a les Diputacions, en Organismes consorciats, al Consell Comarcal i en molts ajuntaments on hi haurà altres tècnics amb qui podria compartir experiències a l'hora de plantejar projectes (i fins i tot compartir recursos).
Pensar en solucions d'aquest tipus és clarament apostar una administració que fixa el coneixement i el posa a la disposició de qui el necessita quan el necessita. És apostar per les administracions pròpies de la societat de la informació.
29/1/2004
Uns dels vertaders problemes d’Internet quan parlem d’èxits o fracassos es gaudir d’indicadors que ens permetin comparar-nos amb aquelles iniciatives amb les que competim o que poden servir de marc de referència. En aquest sentit, podem donar-li les gràcies un cop més a Google i a Amazon per l’existència d’una servei online gratuït que ens pot ajudar a comparar-nos amb altres empreses o entitats: Alexa.
Alexa classifica totes les webs del món en base als milions d’usuaris que navegan per la web amb l’eina ‘Alexa Toolbar’, una barreta que es pot agregar als navegadors i recull totes les connexions que els diferents usuaris fa a les pàgines web mentres es connecten. D’aquesta manera, Alexa registra els usuaris únics que accedeixen a una pàgina i el nombre total de pàgines vistes. En base a aquestes dades, es van configurant el ranking.
Multiplica – consultora de negocis especialitzada en noves tecnologies i a la que hi dedico gran part de la meva energia – analitza cada mes el ranking alexa de les administracions públiques.
En el mes de gener, el ranking està encapçalat pel BOE, al que li segueixen la Generalitat (en el 3.337) i l’ Ajuntament de Barcelona (en el 4.191), ambos situades entre els 5.000 més visitades. Aquestes dades són significatives quan es comparen amb els resultats que obtenen les grans capitals europees. La web de la ciutat de Londres es situa en la posició 78.419, mentre que París està a la 29.402 i Roma a la 22.620.
Seguirem atents a veure com evolucionen els projectes d’administració electrònica per tal de veure millors pràctiques. Us seguirem informant.
28/1/2004
Aquests dos últims anys estem experimentant un avanç imparable en el número d'apostes que l'administració pública espanyola fa en món electrònic - encara que sols sigui en alguns casos por pur mimetisme - retallant terreny a països més avançats com Canadà, Singapur o Estats Units.
El camí no està sent gens fàcil: sensibilitat dubtosa del funcionariat pels nous mitjans electrònics, inversions en desenvolupaments afegides, infrastructures tecnològiques desfasades, personal poc preparat, inexistència d'un ABC de l'administració electrònica.
Però, no per això hem de deixar de felicitar l'esforç que s'està realitzant. Amb una important excepció: s'està recorrent el camí en un sentit equivocat al plantejar projectes a la xarxa que van des de l'administració al ciutadà
quan el camí hauria de ser invers: del ciutadà a l'administració.
Cada administració - ja sigui ajuntament o ministeri - s'ha concebut organitzativament d'una manera ben diferent a com s'hauria d'haver tingut que estructurar en un principi si Internet sempre hagués existit.
L'administració mai es va pensar per que el ciutadà pogués tenir accés directe a ella, sense la necessitat mitjancera del funcionariat. I el repte que Internet planteja a l'administració pública no és un altre que la seva complicada reinvenció des del prisma del ciutadà. Això implica: simplificació dels processos, transversalitat entre departaments, llenguatge més senzill i amb un clar component pedagògic, intercanvi d'informació entre
administracions ben diferents.
31/12/2003
Del segon estudi que realitzem des de Multiplica sobre l'estat del mesurament online a Espanya vam obtenir una conclusió important. L'àrea de mesurament més cobejada per les empreses i en especial per l'administració pública és sense dubte el grau de satisfacció dels ciutadans sobre les seves propostes online.
Malgrat això, la implantació de sistemes d'observació que avaluïn el grau de satisfacció es situa a la cua respecte a la d'altres àrees menys rellevants però en canvi més mesurades, com ara l'operativa interna, la usabilitat o la monitorització tècnica.
Clarament i més enllà de la importància o interès d'altres aspectes, es mesura el que es sap mesurar. L'administració pública ha experimentat poc amb eines d'enquestes online, com InsightExpress, SurveyMonkey.com, WebSurveyor, Zoomerang, Confirmit, QuestBack, ResponseTek o SatMetrix. Eines que, ben utilitzades, poden donar-li una visió molt clara del que opina el ciutadà a un cost molt baix.
Hem d'esperar molt per veure com es trenca el gap entre el desig i la realitat? Encara que no ho sabem, tampoc veiem mostres clares de què el panorama canviï molt el proper any d'acord a la realitat existent entre els principals projectes de l'administració pública a Espanya.
15/11/2003
![[Valid RSS]](valid-rss.png "Validate my RSS feed")